Reportaje en Diari Educació: ‘Formularis d’escola i altres formes de discriminació a famílies LGTBI a l’aula’

Fuente original El Diari de l’Educació

[…]

“Sense anar més lluny: els llibres de text atempten contra la llei”, esgrimeix Kika Fumero, professora especialitzada en coeducació i diversitat afectiva. La legislació compta amb un article que posa la coeducació com a marc en el que s’ha d’inclorure la diversitat sexual, familiar i de gènere que ha de constar en els llibres de text. “Ho hem de posar tot cap per avall fins que es respecti la llei”, afirma.

Aquesta “vulneració”, amb la que també coincideix Katy Pallàs, presidenta de l’Associació de Famílies Gais i Lesbianes, porta a que les criatures no tinguin referents positius del seu tipus de família si aquesta se surt del que es considera normatiu. El repte, doncs, està en deconstruir la normativitat: “però no és un objectiu prioritari per a l’escola” consideren des de Rosa Sensat. Per a assolir-ho es necessita més informació i formació dels professors que els permeti “tractar el respecte a la diversitat afectiva, sexual i de gènere de manera transversal, no només en una tutoria aïllada”.

Virginia Woolf, una escriptora i referent cultural obertament lesbiana | Wikimedia

La falta d’informació i el silenci còmplice com a base de la discriminació

L’Ana recorda que quan una de les seves filles va començar a l’escola bressol els van preguntar com podien tractar la diversitat familiar a l’aula. “La intenció era la millor del món, però fruit d’una desinformació brutal. Les escoles no estan preparades”, assegura. Fumero coincideix, i és que ella dóna formacions a professorat per a tractar la diversitat LGTBI a les aules i ressalta “que més enllà de les orientacions homosexuals no se sap res. Si els i les mestres no saben definir la intersexualitat, confonen transsexualitat amb transvestisme o els costa entendre l’assexualitat, com han de poder orientar una criatura?”, es pregunta.

Si la base de la discriminació és la desconeixença, els silencis tàcits del professorat deguts a la ignorància són “un gran enemic, perquè legitimen l’estigma de l’homosexualitat”, explica Fumero. A més, denuncia que són molts els docents que no afronten el respecte a la diversitat “per por al contagi d’aquest estigma. Has d’estar preparat perquè quan parlis d’homosexualitat a classe algú et dirà gai o lesbiana. I és aquí on és molt important reaccionar bé: perquè que ser homosexual no és cap insult”, adverteix.

I, per una altra banda, ressalta que molts docents i molts adults homosexuals no mostren les seves orientacions afectives perquè “consideren que això forma part de la seva vida privada. I tenen raó, però en un context en que l’heterosexualitat es dóna per suposada, normalitzar que has anat de vacances amb la teva dona pot ajudar a moltes nenes”, opina.

Falten referents propers i per això Fumero es mostra sense problemes com a mestre i com a lesbiana. “Sé per experiència que visibilitzar-te com a homosexual et converteix en el centre de les xafarderies”, però considera que és important ser un referent visible. “Un cop, una alumna em va apartar de la resta i em va dir: ‘profe, jo sóc com tu’, aquesta confessió mostra que encara hi ha molta feina a fer”.

L’escola continua transmetent uns valors tradicionals en la majoria dels casos: “s’expliquen contes masclistes i heteronormatius, tot i que hi ha material de sobres. Tampoc hi ha referents culturals LGTBI”, denuncia Fumero. Leonardo Da Vinci o Virgina Woolf eren homosexuals, però l’orientació sexual dels personatges històrics “només es ressalta en el cas que fos molt determinant en la seva trajectòria vital, com en el cas de Federico Lorca”, reflexiona. La tria afectiva d’aquests personatges és una tema personal “que no es toca quan es parla de la seva aportació històrica. Però, en canvi, en el cas de les personalitats heterosexuals, la família acostuma a formar part de la història que ens expliquen”, considera.

Les mostres culturals no reflecteixen la diversitat del quotidià i manquen referents per a les famílies LGTBI, motiu pel qual Fumero considera que “han de demostrar molt més que una família normativa”. Per això, lluites que poden semblar petites com la que reclama que els formularis a les escoles siguin inclusius “són imprescindibles”, segons l’Ana, qui reivindica l’activisme del dia a dia. “Hi ha qui pensa que havent assolit el matrimoni homosexual ja està tot fet, però no és així i, encara que sembli insignificant, hem de denunciar sempre perquè, en alguns casos, pot ser pitjor callar davant les petites discriminacions que no pas fer-les”.

Artículo completo AQUÍ

«No es que haya más fobia a la diversidad sexual, es que cada vez es más evidente»

Entrevista Radio ElDía – 8 Marzo 2018

Entrevista: “Violencia de género y transfobia contra Lorena”